En fin, ahí va la taradez. Hoy menos tarda y más entrañable, pero no por ello menos especial que las demás:
Finalmente, esta semana os regalo una preciosa canción que casi había olvidado. Me pone los pelos de punta.
Hale, sed generosos, honrados y honestos.
Salut i República!
No, la moral de la història és que els avis continuen obsessinats amb que mengem, fins i tot quan és obvi que no ens convindria: l'altre dia anava jo en bus menjant-me un entrepà de truita francesa (supersexi de la muerte, ja veus, i només contenta perquè tenia gana i m'estava menjant un entrepà) i vaig ser detectada per un iaio que no va parar de fer gestos i ganyotes fins que vaig entendre que em lloava l'entrepà. Ho sento per la teva autoestima...
ReplyDelete